El temps passa... i és quan portaves la clenxa al costat.

Càntics de falsedat i silenci.*

Podem observar que en algun temps algú de nosaltres ens oferia la seua part més apolínea, però al mateix temps, igualment dionisíaca.

Pot ser no s'albirava el nihilisme.

Podem; sí sí, podem. I continuarem. Però sempre amb indiferència




I serem.




Salut Nihilista.

Article en col·laboració lisèrgico-almaresca.

A l'espera de la conversa

" Peus dice:
ie frasno; no puc anar a fer calcio, però si birres; ens vegem allí (quintos) vora les nou. vale?

Peus dice:
Blasco: vale hewtx tranquil no et preocupes

Peus dice:
hewtx: sabia que ho entendries

Peus dice:
blasco: clar que si, eres un tio de puta mare home

Peus dice:
hewtx: ho se, i això que soc humil

Peus dice:
blasco: vale t'espere allí

Peus dice:
hewtx: allí estaré

Peus dice:
blasco: un abraç tio

Peus dice:
hewtx: un abraç amic

Peus dice:
blasco: salut nihilista

Peus dice:
hewtx: idem "

*Conversa de Messenger

I Festa Nihilista

Benvolguda familia nihilista:

Després de dos dures hores de debat als quintos, l'Agrupació Nihilista de Benimaclet convoca als socis i demés familia nihilista a una pròxima festa nihilista que tindrà lloc en la ciutat de València, a Benimaclet, en una data pròxima encara no fixada, però que previsiblement serà la primera setmana de desembre.

Així és. Una festa nihilista en la qual no hi han regles, sols una, cal anar disfressats d'algun personatge del film Big Lebowski. Pensem que és una meravellosa idea per a recuperar el nostre esperit nihilista que s'ha perdut un poc als darrers temps per qüestions laborals. Si, ara hi ha gent que treballa. De fet tots treballem. (¿?)

Però sense cap mena de dubte l'esperit continua i continuarà viu.

Que en penseu? Quina pot ser la ruta a seguir eixe dia?

Nihil ergo sum.

Homentge a la seu social

Gràcies al Glop per les nits inoblidables. I als creadors de la cançoneta, enhorabona.

Els Nihilistes som Glop.

Benimaclet és gran.

Papa jo vull ser torero

Una volta més, els nihilistes peguen el cante.

I és cert, dijous passat, a la plaça de torus de la Ciutat de Valéncia, part dels integrants nihilistes, ficaren en peu tota la plaça.

Ací es veu un moment estelar de l'actuació on es va poder sentir el 'Nihilism himn'. Les veus son les de Lisèrgic i macaguen. Recordeu que de moment, l´himne és el 'Sintonía de Briconsejo' de Bricomanía.

Dónde quedaron aquellas tardes de abril?

Un poble i una gent

La plaça del poble rau tranquil·la, silenciosa, necessitada d'un nou dia que no tardarà en ser. Enmig, la font, queta i tranquil·la també, acull uns matiners ocells que es refresquen amb l'aigua i banyen les seues plomes amb una tècnica molt acurada. Un agradable cant, fa despertar al poble i trencarà el silenci que durant unes hores ha cuidat el descans dels seus habitants, el cant dels ocells que juguen entre ells, impàvits a qualsevol fet que els rodeja, farà que els carrers tornen a estar a punt per a ser disfrutats, fresca melodia que donarà inici a un nou dia al poble de Benimaclet.

Son les set del matí i Benimaclet torna a nàixer.

El rector de l'església obri les portes i no tarden en arribar les primeres dones ataviades amb estrambòtics vestits negres, la peixatera arriba a la plaça amb el carro de peix que, minuts després, vendrà en la parada que té a la mateixa plaça, just davant de la font. El servei vint-i-quatre hores de la funerària no ha parat en tota la nit, però al matí és quan comença la feina de veritat i, l'home de negre que ha estat tota la nit, segut al sofà de l'entrada, deixa pas a dos belles senyoretes que faran el torn de dia, el torn més complicat, per que com tots sabem, la gent es mor a l'eixida del sol.

Tot continua tranquil al poble.

Com la nit.

El bosc

S'albira l'eixida del pou, d'eixe bosc frondós d'entrebancs diversos que ens fan variar el camí desitjat, o tal vegada no desitjat, simplement trobat. De tant en quant són xicotets detalls els que ens corprenen, però no deixen de ser vel·leïtats eventuals, placebos puntuals que ens allunyen momentàniament del decurs establert.

El pou, el bosc, ens abraça immutable, mentre nosaltres breguem, tal vegada per defecte, perque toca, no coratjosos ni vehements, sòlament ens deixem portar per l'enganyosa mansitud del corrent i per la capciosa quietud del vent.

Tanmateix, aconsegueix travessar els efímers dics i fer trontollar els fonaments .... encara que no per sempre. S'assentaran de nou ... i cauran de nou.

Mils de milions d'anys.

"Un día más me quedaré sentado aquí

en la penumbra de un jardín tan extraño.

Cae la tarde y me olvidé otra vez

de tomar una determinación"

No és més cert que abans. Però pasen els dies i s'aproxima el moment de plantejar-se el futur més pròxim. Que soparem? No.

Sentats veient com es consumeix el temps em pensat en que fer. Serem caça-recompenses. I no està mal, el nostre cervell comença a processar més informació de la que mai haviem sospitat. I és bonic en realitat.

Després d'intentar trobar qui va matar a Kennedy i no trobar-lo (sospitavem que estava a Barxeta) vam aconseguir trobar a Woody al centre de Roma i no dir-li res. Ara viatjarem al Peloponeso i trobarem al mal parit que ha cremat els boscos, al mal parit que no s'estima, perque no estimar els boscos és no estimar-se.

Esta és la nostra primera missió. Però esperem que no siga la única, però si tot va ocurrint com esperem, igual no hi hauran més feines ni més mal de caps, la recompensa és un milió.

I ja explicaré el significat de l'elecció.

Vale?!

Salut nihilista.

Nosaltres els Nihilistes (2)

I continuen passant els dies.

Arribes a la certessa que algun dia seràs alguna cosa en esta vida. I t'ho creus.

Penses que és possible i penses en com arribar, però fracasses abans de començar. Pots intentar-ho, algun dia arribaràs al final del camí que t'has plantetjat, però mai podràs negar el teu passat nihilista. Et fas major i un ser més social, arribes a la conclusió de que tot ha valgut la pena, al final has trobat el que dessitjaves, casar-te, tindre pis i cotxe, ser el que tots son.

Decideixes comprar un pis, el cotxe i casar-te. Et plantetges deixar el teu pis d'estudiants als trenta-cinc anys i tornar al poble. Per fí -penses. Però arriba el dia del teu enllaç, i penses en veu alta: "és com casar-me jo i no anar a la boda" i ho fas.

Alguna cosa tens al cervell que et fa quedar-te infinitament al pis d'estudiants de tota la vida, amb la nevera en la que permanentment hi han quatre tuperwares buits, un parell d'ous caducats i alguna cosa més en dubtós estat de conservació. Et quedes fen-te un café al bar de l'Uruguaia d'ulls blaus i renuncies a tot.

I penses per qué, però son eixes quatre maleïdes paraules que mai han eixit del teu cap.

Nosaltres els Nihilistes

No t'abellix fer res, però això no importa. Et despertes i mires per la finestra, i veus a aquells sers caminant per la vorera, sempre feliços allà on van. Son les cuatre de la vesprada i és lo que has fet durant tot el dia.

El cervell pensa en quatre paraules que no tenen sentit per a ningú, però si per a tu, paraules buides però plenes de significat. No, la meua ment no està en blanc -penses. Eixes quatre paraules fan que mires el sostre gitat, damunt del llit, fumant un cigarret i bevent alguna cosa que hi havia a la nevera mentre, inexplicablement, no es mou cap part del teu cos. Mires l'aranya que pasa i et creus superior, res més lluny de la realitat, tu no camines pel sostre.

I és cert.

Hores deduïnt per què sols tens al cervell eixes quatre maleïdes paraules.

Arriba el dia en que superes tot açò, et despertes i et venen al cap eixes quatre paraules. I creies que ja estava superat.

Creus que algun dia eixiràs d'eixe camí i n'agafaràs un altre millor, però ni el trobes ni et preocupa.

Penses en jugar a futbol i fer-te quintos, la millor idea que has tingut durant tot l'any es fer una camiseta de l'Agrupació Nihilista de Benimaclet.

Intentes fer alguna cosa i sols et ve al cap compendre el significat d'eixes quatre paraules. Quin serà el seu significat?

Preguntes per Carla però ha marxat.

Pasa el temps i em trobe sentat escrivint estes paraules, intentant ordenar el desgavell del meu cervell, escrivint paraules buides que no ho són per a mi.

I continuem.

Salut Nihilista.

Socis i demés familia Nihilista

El nihilisme és una forma de vida, simplement.

Ningú de nosaltres som nihilistes de repent, el nihilisme, com ja he dit, és una forma de vida que es forma al llarg del temps. La societat en la que vivim es la que ens ha fet pendre esta determinació fins al punt d'unir-se com a agrupació.

No som més del que som i tampoc volem ser-ho. El temps ens ficarà a cadascú on ens mereixem, de moment quintos i futbol són els nostres arguments per a sobreviure.

Com bé ha dit Tristan als comentaris, ací us deixe la relació de tots aquells que han fet alguna cosa per esta associació.

Socis fundadors del grup:

Secció vascuence:

- Euskoblaskoak (Repartidor de Biblies)
- Hewtx (Ex-venedor de productes hippies)

Secció xiita:

- Tzara Panchatantra (Arrebato nihilista)

Torn lliure:

- Baül (nihilista de manual)

Membres honorífics:

- Tata Golosa (Primera poetissa nihilista)
- El Nota (Si tinguérem deu, ell seria)

Membres nihilisto-capitalistes:

- Jolsols (Radiofònic nihil sound system)

La nostra dita:

-Futbol, quintos i microfonos.

Ens veiem als bars.

Salut Nihilista!!

Manifest Nihilista

-Nihil.