Despertes un dia de sobte, obris el ulls i mires tot el que t'envolta. I és el de sempre.Aquell vell cartell dels burning per al que el temps no passa, aquell pin comprat a Bologna sense saber molt bé per qué o aquell altre que comprares als primers anys de carrera a un home republicà que va ser capaç d'adintrar-se a la cafeteria de la facultad d'historia mentre les cervesses o el café, no recorde ben bé, corrien a raudals per damunt de totes i cadascuna de les taules.
Tot rau de la mateixa manera que fa un any.
Pegues la volta i continues dormint, fent temps per a dinar, sentint les primeres noticies del teu dia, tornes a tancar els ulls intentant dormir, apurant els minuts que et resten per a sortir al món per a ser social.
T'inquietes per alguna noticia absurda, penses que com pot haver gent així, i et mires, et quedes tranquil, ets igual.
I una merda!!
Despertes i escoltes amb atenció. Com pot haver gent així? Mai se'ns ha ocorregut engantxar-nos a un miler de globus d'heli i volar...
Et sorprens quan escoltes en aquell transistor que un rector brasileny s'ha engantxat a uns globus d'heli, fa ja una setmana i, encara no ha baixa't. Penses en allò que pensava el personatge que va idear està, no sé ben bé com definir-la, però estupidessa està bé.
L'heli puja i puja... però hi ha caps que no entenen.
Despertes i busques noticies als periodics, pareix que somniaves, però no, a internet ja hi ha tot un seguit d'escrits a forums on es comenta la noticia. Al youtube trobes una versió d'aquella bonica cançò ''somewhere over the rainbow'' amb les imatges del rector pujant al cèl.
No entens res, però et quedes satisfet trobes idees més estúpides que les que tu tens al cap. Tu intentes trobar inquietuds, però hi ha gent que, amb tots els meus respectes, és gilipolla.
Tu et preocupes i passes una mala nit perque la teua bici, aquella vella bicicleta que ha estat en tu tota la vida, aquella amb la que vas apendre a anar, aquella que t'ha acompanyat tots els anys de carrera, aquella bici que és més que una filla, s'ha trencat i probablement no et permetrà fer allò que, justament ara fa un any feies i, no és altra cosa que anar a Port Sa Playa a no saps ben bé qué, però que era una inquietud, com pintar un moble o jugar a futbol la vesprada de dimarts, era alguna cosa per a fer. I açò és el que et preocupa.
I el més trist de tot açò es que penses que noticies d'estes no tornen a ocorrer en molt de temps, però al dia següent et despertes i escoltes com Pajares ha atracat un bufet d'advocats amb una pistola de joguet. I ara si que no tens paraules per a explicar res, no entens res.
Sols et ve al cap aquell inmigrant mexicà que va entrar a l'embaixada dels EEUU, amb un cartell penjat en el que es podia llegir allò de 'soy, luego existo'. I no es necessari pensar res més.
