"Un día más me quedaré sentado aquí
en la penumbra de un jardín tan extraño.
Cae la tarde y me olvidé otra vez
de tomar una determinación"
No és més cert que abans. Però pasen els dies i s'aproxima el moment de plantejar-se el futur més pròxim. Que soparem? No.
Sentats veient com es consumeix el temps em pensat en que fer. Serem caça-recompenses. I no està mal, el nostre cervell comença a processar més informació de la que mai haviem sospitat. I és bonic en realitat.
Després d'intentar trobar qui va matar a Kennedy i no trobar-lo (sospitavem que estava a Barxeta) vam aconseguir trobar a Woody al centre de Roma i no dir-li res. Ara viatjarem al Peloponeso i trobarem al mal parit que ha cremat els boscos, al mal parit que no s'estima, perque no estimar els boscos és no estimar-se.
Esta és la nostra primera missió. Però esperem que no siga la única, però si tot va ocurrint com esperem, igual no hi hauran més feines ni més mal de caps, la recompensa és un milió.
I ja explicaré el significat de l'elecció.
Vale?!
Salut nihilista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada