Càntics de falsedat i silenci.*
Podem observar que en algun temps algú de nosaltres ens oferia la seua part més apolínea, però al mateix temps, igualment dionisíaca.
Pot ser no s'albirava el nihilisme.
Podem; sí sí, podem. I continuarem. Però sempre amb indiferència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada