dilluns, 27 d’agost del 2007

Mils de milions d'anys.






"Un día más me quedaré sentado aquí


en la penumbra de un jardín tan extraño.


Cae la tarde y me olvidé otra vez


de tomar una determinación"



No és més cert que abans. Però pasen els dies i s'aproxima el moment de plantejar-se el futur més pròxim. Que soparem? No.


Sentats veient com es consumeix el temps em pensat en que fer. Serem caça-recompenses. I no està mal, el nostre cervell comença a processar més informació de la que mai haviem sospitat. I és bonic en realitat.


Després d'intentar trobar qui va matar a Kennedy i no trobar-lo (sospitavem que estava a Barxeta) vam aconseguir trobar a Woody al centre de Roma i no dir-li res. Ara viatjarem al Peloponeso i trobarem al mal parit que ha cremat els boscos, al mal parit que no s'estima, perque no estimar els boscos és no estimar-se.


Esta és la nostra primera missió. Però esperem que no siga la única, però si tot va ocurrint com esperem, igual no hi hauran més feines ni més mal de caps, la recompensa és un milió.


I ja explicaré el significat de l'elecció.


Vale?!


Salut nihilista.

dimarts, 7 d’agost del 2007

Nosaltres els Nihilistes (2)


I continuen passant els dies.
Arribes a la certessa que algun dia seràs alguna cosa en esta vida. I t'ho creus.
Penses que és possible i penses en com arribar, però fracasses abans de començar. Pots intentar-ho, algun dia arribaràs al final del camí que t'has plantetjat, però mai podràs negar el teu passat nihilista. Et fas major i un ser més social, arribes a la conclusió de que tot ha valgut la pena, al final has trobat el que dessitjaves, casar-te, tindre pis i cotxe, ser el que tots son.
Decideixes comprar un pis, el cotxe i casar-te. Et plantetges deixar el teu pis d'estudiants als trenta-cinc anys i tornar al poble. Per fí -penses. Però arriba el dia del teu enllaç, i penses en veu alta: "és com casar-me jo i no anar a la boda" i ho fas.
Alguna cosa tens al cervell que et fa quedar-te infinitament al pis d'estudiants de tota la vida, amb la nevera en la que permanentment hi han quatre tuperwares buits, un parell d'ous caducats i alguna cosa més en dubtós estat de conservació. Et quedes fen-te un café al bar de l'Uruguaia d'ulls blaus i renuncies a tot.
I penses per qué, però son eixes quatre maleïdes paraules que mai han eixit del teu cap.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Nosaltres els Nihilistes





No t'abellix fer res, però això no importa. Et despertes i mires per la finestra, i veus a aquells sers caminant per la vorera, sempre feliços allà on van. Son les cuatre de la vesprada i és lo que has fet durant tot el dia.

El cervell pensa en quatre paraules que no tenen sentit per a ningú, però si per a tu, paraules buides però plenes de significat. No, la meua ment no està en blanc -penses. Eixes quatre paraules fan que mires el sostre gitat, damunt del llit, fumant un cigarret i bevent alguna cosa que hi havia a la nevera mentre, inexplicablement, no es mou cap part del teu cos. Mires l'aranya que pasa i et creus superior, res més lluny de la realitat, tu no camines pel sostre.

I és cert.

Hores deduïnt per què sols tens al cervell eixes quatre maleïdes paraules.

Arriba el dia en que superes tot açò, et despertes i et venen al cap eixes quatre paraules. I creies que ja estava superat.

Creus que algun dia eixiràs d'eixe camí i n'agafaràs un altre millor, però ni el trobes ni et preocupa.

Penses en jugar a futbol i fer-te quintos, la millor idea que has tingut durant tot l'any es fer una camiseta de l'Agrupació Nihilista de Benimaclet.

Intentes fer alguna cosa i sols et ve al cap compendre el significat d'eixes quatre paraules. Quin serà el seu significat?

Preguntes per Carla però ha marxat.

Pasa el temps i em trobe sentat escrivint estes paraules, intentant ordenar el desgavell del meu cervell, escrivint paraules buides que no ho són per a mi.

I continuem.

Salut Nihilista.

Socis i demés familia Nihilista

El nihilisme és una forma de vida, simplement.

Ningú de nosaltres som nihilistes de repent, el nihilisme, com ja he dit, és una forma de vida que es forma al llarg del temps. La societat en la que vivim es la que ens ha fet pendre esta determinació fins al punt d'unir-se com a agrupació.

No som més del que som i tampoc volem ser-ho. El temps ens ficarà a cadascú on ens mereixem, de moment quintos i futbol són els nostres arguments per a sobreviure.

Com bé ha dit Tristan als comentaris, ací us deixe la relació de tots aquells que han fet alguna cosa per esta associació.

Socis fundadors del grup:

Secció vascuence:

- Euskoblaskoak (Repartidor de Biblies)
- Hewtx (Ex-venedor de productes hippies)

Secció xiita:

- Tzara Panchatantra (Arrebato nihilista)

Torn lliure:

- Baül (nihilista de manual)

Membres honorífics:

- Tata Golosa (Primera poetissa nihilista)
- El Nota (Si tinguérem deu, ell seria)

Membres nihilisto-capitalistes:

- Jolsols (Radiofònic nihil sound system)

La nostra dita:

-Futbol, quintos i microfonos.

Ens veiem als bars.

Salut Nihilista!!

diumenge, 5 d’agost del 2007