Un poble i una gent

La plaça del poble rau tranquil·la, silenciosa, necessitada d'un nou dia que no tardarà en ser. Enmig, la font, queta i tranquil·la també, acull uns matiners ocells que es refresquen amb l'aigua i banyen les seues plomes amb una tècnica molt acurada. Un agradable cant, fa despertar al poble i trencarà el silenci que durant unes hores ha cuidat el descans dels seus habitants, el cant dels ocells que juguen entre ells, impàvits a qualsevol fet que els rodeja, farà que els carrers tornen a estar a punt per a ser disfrutats, fresca melodia que donarà inici a un nou dia al poble de Benimaclet.

Son les set del matí i Benimaclet torna a nàixer.

El rector de l'església obri les portes i no tarden en arribar les primeres dones ataviades amb estrambòtics vestits negres, la peixatera arriba a la plaça amb el carro de peix que, minuts després, vendrà en la parada que té a la mateixa plaça, just davant de la font. El servei vint-i-quatre hores de la funerària no ha parat en tota la nit, però al matí és quan comença la feina de veritat i, l'home de negre que ha estat tota la nit, segut al sofà de l'entrada, deixa pas a dos belles senyoretes que faran el torn de dia, el torn més complicat, per que com tots sabem, la gent es mor a l'eixida del sol.

Tot continua tranquil al poble.

Com la nit.