Vikings

Després d'uns dies de sol i platja a la calurosa Stockholm, nosaltres, els nihilistes, tornem a fer vida de poble, vida de Benimaclet, poble i pobles diferents als escandinaus; com deia Montxo, un home que ens tenia a nosaltres com a únics amics al barco; els pobles allí tenem vida propia, ací tenen farmacia.

Montxo, sempre hem cregut que ets un narcotraficant gallec, però mai t'ho diguèrem. Demà o tal volta hui, aniré a aquella tenda de 'cordes' que té Lola enfront de les Torres de Quart, tinc curiositat per veure que és exactament allò que ens vas explicar.

Però tot açò fou la última nit, i en van ser tres més.

Arribàrem a aquella estació d'aeroports en un vol de 20 persones, la ciutat estava buida de sers semblants a nosaltres, erem únics, sempre ho som. Vam ingerir gran quantitat de café, creïem que anavem a passar la nit en vela, però en arribar a l'alberg i després de 2 hores seguts als sofàs de la recepció la rubia que allí laborava ens va cedir gratuïtament una habitació per a dipositar el nostre cansament sota uns llits sense llençols. No podiem dormir i la locura s'apoderà per una estona del nostre cervell. Per una estona? No estic segur.

Al matí, la senyora de la netetja obrí de sobte la porta de la 342 i una forta olor la va invaïr. Va cridar Huten Maren o algo així, sempre em cregut que va dir: 'ostia puta quina olor', però mai ho sabrem. I passetjàrem, passetjàrem tot el dia per la ciutat, estiguèrem desperts fins a la nit. Al dia següent anarem cap a la salvació, un lloc on la pau i la tranquil·litat va fer que per la nit decidírem ingerir cervessa a raudals i buscar un lloc on deixar lliure la bogeria que ens eixos moments ens invaïa.

Where is the punks bars? -preguntàvem a la gent. Vam coneixer a Joy i es va quedar amb nosaltres. Joy era una nativa que la setmana abans havia anat a la India a comprar tabac i ens l'oferia, estava esperant al seu amor, però amb nosaltres s'ho passava millor.

Lo que va passar abans i despres és molt llarg d'explicar.

Dissabte vam recorrer una de les 23 illes que té Estocolm i per la nit anàrem a ca Patricia a vore com una crupier desplomava a un inocent estocolmià. Aquell vaixell havia canviat en 24 hores. Els escandinaus es deixaven milions de corones apostant a numeros que mai coincidien amb els que deia aquella ruleta made in Las Vegas. Quasi apostem 10 corones, si ho arribem a fer, hui, eixe calurós vaixell, seria nostre. Això i els uit milions de corones en hectàrees d'aquell cementiri.

I tornarem, estem per ací esperant algun dia en que tornem a deixar vagar els nostres cosos per algun lloc del món que, com Estocolm, estiga buit de turistes.

Hei hei.

Som i serem.