ERNESTO GUERRA

Ernesto Guerra és un home que decideix anar a Stockolm. Que queda a dinar a Benimaclet i menja 3 pizzes i beu 4 cerveses, tot açò mentre balla al ritme de la música de Chimo Bayo.

Ernesto Guerra puja a un avió i aterra a Skavsta on neva lleugerament, i per aixó ell creu que les carreteres del país estaran tallades. Ernesto Guerra també aplega a la capital i camina sota la fina pluja mentre escruta minuciosament el mapa que l'ha de guiar.

Després aplega a l'hostal i manté un herculi pols amb la recepcionista fins que aquesta cedeix embelesada davant el seu saber estar i aconsegueix passar la primera nit de franc. Ernesto Guerra també és un home lànguid durant el dia i que quan aplega la nit pateix una inextricable galvanització que el transforma per complet. Així mateix, és un personatge amb una patologia psicòtica obsessiva que el fa netejar-se les botes cada 5 segons i també n'és un ésser que amenaça de suicidar-se sobre les fredes aigues per la compulsió ratejadora de diners per a pagar-se el taxi d'alguna autòctona maquillada. Ernesto Guerra és una persona a la qual expulsen d'un local perquè l'acusen fal·laçment de beure una cervesa que indubtablement no és seua.

Ernesto Guerra és una persona que cau per les escales del metro i a qui la gent li fa fotos. És un xic que reclama la puresa del seu nom, ja siga a Suècia o a la Xina Popular. Ernesto Guerra és un home enamorat a qui han tirat del seu pis i que, a més, s'assembla a José d'Arimatea.

Ernesto Guerra balla música disco amb una caperutxa posada movent els braços rítmicament en posició perpendicular al seu cos. Després es perd de tornada a casa i plora desconsolat segut en un portal, lamentant-se amb una infinita tristesa traçada en el seu rostre.

Ernesto Guerra també li parla a les dones de Schopenhauer en alguns moments, en altres no xusca amb elles o convida a alemanyes contundents a conversar amb ell. O es fa amic de dos punkis que no ho són i que a més excedeixen els límits d'eixa apòcrifa afinitat per assaltar la seua llar amb nocturnitat i alcoholesia. També menja quilos d'hamburguesa o guanya quantioses xifres de diners jugant a les màquines escurabutxaques.

Però sobretot, Ernesto Guerra és un demiurg manipulador que fa creure a tot el món que a Escandinàvia fa fred.

Ernesto Guerra, en definitva, és un home que si poguera parlar diria soy, luego existo